CRIST VIU
“A
tots els joves cristians us escric amb afecte aquesta Exhortació apostòlica que porta per títol CRIST VIU, és a dir, una carta
que recorda algunes conviccions de la nostra Fe i que al mateix temps encoratja
a créixer en la santedat (recordeu “Alegreu-vos-en i celebreu-ho!”) i en el
compromís amb la pròpia vocació. Ara bé, atès que és una fita dins un
camí sinodal, m’adreço al mateix temps a tot el Pobte de Déu, als seus
pastors i als seus fidels, perquè la reflexió sobre els joves i per als joves
ens convoca i ens estimula a tots”. Com veieu també, en escriure als
joves no deixa de pensar en nosaltres, abstracció feta de l’edat, fent vàlida
la idea pasqual de que el Crist Ressuscitat ens rejoveneix a tots, ja que pel baptisme i per la confirmació i en la
recepció el sagrament de l’Eucaristia retornem a néixer com li explicà Jesús a
un incrèdul Nicodem. Estem tots, doncs, en un ambient pasqual intens, només cal
recordar la col·lecta del diumenge proppassat: “Oh, Déu sempre
misericordiós, que amb el retorn de la festa de Pasqua, reanimeu la Fe
del vostre Poble, augmenteu els dons de la vostra gràcia, a fi que tots
comprenguem millor /quin baptisme ens ha purificat, /quin Esperit ens ha regenerat
i /quina Sang ens ha redimit”. Tot això: “Per Crist Senyor nostre”.
El
papa emfatitza el tema de bon principi, escrivint: “Viu Crist, esperança
nostra, i Ell és la més bonica joventut del món. Tot el que Ell toca es torna
jove, es fa nou, s’omple de vida. Llavors, les primeres paraules que vull dir a
cada un dels joves cristians són: Ell viu
i et vol viu. Ell és en tu, Ell és amb tu i mai no se’n va.
Per més que t’allunyis, allí hi ha el Ressuscitat, cridant-te per a tornar a
començar. Quan et sentis envellit per la tristesa, els rancors, les pors, els
dubtes o els fracassos, Ell hi serà per a retornar-te la força i l’esperança.
Si has perdut el vigor interior, els somnis, l’entusiasme i la generositat,
davant teu es presenta Jesús com es va presentar davant el fill mort de la
viuda de Naïm, i amb tota la potència de Ressuscitat el Senyor t’exhorta: “Jove,
aixeca’t” (Lc 7, 14).
Entrant
ja en el nucli del tema, Francesc en el capítol quart fa com el gran Anunci (Pasqual). Jo el vaig fer servir
com a Pregó el dia de Pasqua com es fa, i
amb tota solemnitat, en la Vetlla Pasqual.
Així s’expressa el papa: “Més enllà de qualsevol circumstància, a tots
els joves vull anunciar-los ara el més important, la primera cosa, allò que mai
no s’hauria de callar. És un anunci que inclou tres grans veritats que tots
necessitem escoltar sempre, una vegada i una altra.
Un Déu que és amor: Abans de tot vull
dir a cada un la primera veritat: “Déu
t’estima”. Si ja ho havies sentit no importa, t’ho vull recordar: Déu
t’estima! No en dubtis mai, més enllà del que et passi en la vida. En qualsevol
circumstància, ets infinitament estimat. El que et puc dir-te amb seguretat és
que pots llançar-te als braços del teu Pare diví i que te la dóna en cada
moment. Ell et sostindrà amb fermesa, i al mateix temps
sentiràs que Ell respecta fins al fons la teva llibertat. Per a Ell realment
ets valuós, no ets pas in-significant, li importes, perquè ets obra de
les seves mans. Per això et presta atenció i et recorda amb afecte.
Crist et salva: La segona veritat és
que Crist, per amor, es va lliurar fins al final per salvar-te. Els seus braços oberts a la Creu són el signe més
preciós d’un amic capaç d’arribar fins a l’extrem: “Ell que havia estimat els
seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem” (Jn 13, 1). Sant Pau deia que
ell vivia confiat en aquest amor que ho va donar tot. “”La meva vida terrenal,
la visc gràcies a la Fe en el Fill de Déu, que em va estimar i es va entregar
Ell mateix per mi” (Ga 2, 20).
“Nosaltres
som salvats per Jesús, perquè ens estima. Podem fer-li les mil i una, però ens
estima, i ens salva. Perquè només allò que s’estima pot ser salvat. Solament
allò que s’abraça pot ser transformat. L’amor del Senyor és més gran que totes
les nostres contradiccions, que totes les nostres fragilitats i que totes les
nostres petiteses. Joves estimats pel Senyor, quan valeu vosaltres si heu estat
redimits per la sang preciosa del Crist, vosaltres no teniu preu!, no sou peces
de subhasta! Si us plau, no us deixeu comprar, no us deixeu seduir, no us
deixeu esclavitzar per les colonitzacions ideològiques que ens fiquen idees al
cap i al capdavall ens tornem esclaus, dependents, fracassats en la vida”.
Ell viu! Però hi ha una tercera
veritat, que és inseparable de l’anterior:
Ell viu! Cal tornar-ho a
recordar sovint, perquè correm el risc de prendre Jesucrist només com un bon
exemple del passat, com un record, com algú que ens va salvar fa dos mil anys.
Això no ens serviria de res, ens deixaria iguals, això no ens allibera. El qui
ens omple de la seva gràcia, el qui ens allibera, el qui ens transforma, el qui
ens guareix i ens consola és algú que viu. És Crist ressuscitat, ple de
vitalitat sobrenatural, vestit d’infinita llum. Per això deia sant Pau: “Si
Crist no ha ressuscitat, la nostra Fe és il·lusòria” (I Co 15, 17).
“Si
Ell viu, llavors si que podrà ser present en la teva vida, en cada moment, per
omplir-lo de llum. Encara que tothom se’n vagi, Ell restarà, tal com ho va
prometre: “Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món” (Mt 28, 20).
Ell ho omple tot amb la seva presència invisible, i vagis on vagis t’estarà
esperant. Perquè Ell no sols va venir, sinó que ve i continuarà venint cada dia per invitar-te a
caminar cap a un horitzó sempre nou. Si Ell viu, això és una garantia que el bé
pot fer-se camí en la nostra vida, i que els nostres cansaments serviran per a
alguna cosa. Llavors podem abandonar els laments i mirar cap endavant, perquè
amb Ell sempre es pot. Aquesta és la seguretat que tenim. Jesús és l’etern
vivent. Aferrats a Ell viurem i
travessarem totes les formes de mort i de violència que sotgen en el camí”.
“Si
aconsegueixes de valorar amb el cor la bellesa d’aquest anunci (pasqual,
afegeixo jo) i et deixes trobar pel Senyor, si et deixes estimar i salvar
per Ell; si entres en amistat amb Ell i comences a conversar amb Crist viu sobre les coses concretes de
la teva vida, aquesta serà la gran experiència, aquesta serà l’Experiència Fonamental que sostindrà
la teva vida cristiana. Aquesta és també l’experiència que podràs comunicar
a altres joves. Perquè “no es comença a ser cristià per una decisió ètica o un
gran ideal, sinó pel trobament amb
un Esdeveniment, amb una Persona que dóna un nou horitzó a la vida i, amb això,
una orientació definitiva”.
Estem
en el temps gloriós de la Pasqua que ho omple tot. “Avui és el dia en què ha
obrat el Senyor: alegrem-nos-en i celebrem-ho!. “Perdura eternament el vostre
amor”. Al·leluia, Al·leluia! Hosanna, beneït el qui ve en nom del Senyor!
Diumenge
III de Pasqua, 5 de maig del 2019. Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada