US DEMANO QUE AVANCEU ENCARA MÉS 

 Bona recomanació, la de Pau, als llindars del nou Advent. Som als inicis de tota una gran anyada litúrgica i ens convé disposar-nos de la millor manera possible a emprendre un nou pelegrinatge, sota l’ideal sempre creixent de viure i compartir el misteri pasqual en tots els aspectes -que són tants!- per atansar-nos al misteri de l’Encarnació, que és alfa i omega de tots els recorreguts espirituals a que som invitats, des que posem els peus en l’Advent. En alguns passatges de l’AT. s’hi llegeixen aquestes expressions: Coratge i endavant! Coratge que ens serà necessari, si volem fer una ruta litúrgico-espiritual que comporti un bon pes i valor de novetat. “Heus ací que faig noves totes les coses”, llegim a la Paraula de Déu. Bandegem, per tant rutines i maneres mimètiques de fer... Fem ben fet, allò a què se’ns invita. Encetar nou curs pastoral i preveure què és el que se’ns proposa, i afinar l’esperit per fer il•lusionats el tram de camí com feren els deixebles d’Emaús, que es deixaren alliçonar pel Mestre, d’incògnit, tot fent via, malgrat que se n’adonaren més tard que és ¡tanta veritat! allò que clausura l’evangeli de Mateu: “Jo sóc amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”. Llegim en la Constitució sobre la Sagrada Litúrgia del Vaticà II: “La Santa Mare Església considera que li pertoca de celebrar amb un record sagrat l’obra salvadora del seu Espòs diví. Explica tot el misteri del Crist en el cicle de l’any, des de l’Encarnació i el Nadal fins a l’Ascensió, Pentecosta i l’espera de la benaurada esperança i de la vinguda del Senyor. Assaborint així els misteris de la Redempció, obre els fidels les riqueses de la força i dels mèrits del seu Senyor, fent-les en tot temps presents d’alguna manera, perquè s’hi posin en contacte i s’omplin de la gràcia de la salvació”. “En el Crist es realitzà la satisfacció perfecta de la nostra reconciliació i se’ns dóna la plenitud del culte diví. Aquesta obra de la redempció humana i de la glorificació perfecta de Déu, iniciada amb les meravelles de Déu en el poble de l’antiga Aliança, el Crist Senyor l’acomplí, sobretot amb el misteri pasqual de la seva benaurada Passió, Resurrecció i Ascensió gloriosa. Per aquest misteri pasqual “morint destruí la nostra mort, i ressuscitant reféu la vida”. Ja que del costat de Crist, mort a la creu, va brollar “el sagrament meravellós que és tota l’Església”. La litúrgia és considerada com l’exercici del sacerdoci de Jesucrist, en el qual, per mitjà de signes sensibles, se significa i es causa de la santificació de l’home, d’acord amb la naturalesa de cada un, i tot el Cos Místic de Jesucrist o sigui el Cap i els seus membres, exerceix el culte públic integrament”. Per això, tota la celebració litúrgica, com a obra del Crist i del seu Cos, que és l’Església, és eminentment acció sagrada i l’eficàcia de la qual no es pot comparar ni en dignitat ni en grau a cap altra acció de l’Església”. Enriquits i motivats per aquestes paraules tan solemnes ens disposem a donar els primers passos en aquest nou curs pastoral, vertader any de gràcia i de innombrables gràcies. Disposem-nos a glorificar Jesús, Redemptor en el nostre viure ardit i agraït. Ara farem unes consideracions sobre els propòsits possibles per a aquest Any Nou: - Defugiu el sentit rutinari d’un “dejà vue”. Comencem-ho tot de bell nou , renovem-nos, doncs, primer nosaltres i les nostres accions a gloria del Pare de nostre Senyor Jesucrist. I després testimoniem joiosament. - Cal tenir present que no són únicament els diumenges el que són obra litúrgica. Hem de considerar també com formant part de l’any litúrgic tots els dies feiners. - Posarem com a base de les nostres reflexions de tots els dies dos instruments bàsics. Poden ser les lectures: o bé “La Missa de cada dia” o “Paraula i vida” o similars. - Ens iniciarem en els rudiments de la Lectio Divina: reflexió sobre la Paraula de Déu, enriquint-la amb els comentaris oportuns, en la contemplació i en propostes de vida en el quefer quotidià. Dedicar-hi uns minuts. Memoritzem alguna frase motivadora. - La finalitat permanent serà aprofundir l’experiència de comunió amb el Crist. - Intentarem seguir les perícopes que toquen a partir del mateix llibre de la Bíblia, mirant d’enquadrar les lectures en els seus contextos. En l’abans i el després. - Quan es facin lectures seguides –lectura contínua se’n diu-. Mirarem de fer-ne una lectura de tot el passatge en la globalitat de la que forma part. Capítol i versets. - L’evangeli o és místic (experiència vital) o no és l’evangeli. Se l’ha de pregar i viure resoludament, tot el que l’Esperit ens dugui a comprendre amb el cor. - Mirarem d’aprofundir el relat de l’evangeli propi d’aquest any: és el de Lluc. - L’eucaristia no és el Record de la Vida de Jesús, sinó l’Actualització en la concreció de la nostra vida diària. La podem viure en comunió. - Seria de lloar que poguéssim seguir l’ofici diví, remarquem Laudes o Vespres. - Advent és el desig fervent de “que Jesús vingui sempre en mi, al llarg del meu viatge”. Sóc un “vell pelegrí que vaig fent via, com foraster arreu del món...” - Veniu i exulta són les grans paraules de la vostra vinguda, oh Emmanuel- Déu amb nosaltres! Per Ell, amb Ell i en Ell tot honor i glòria a Vós, Pare. I goig de íntim de possessió. “Tinc set de Vós, Senyor”. “Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes”. - Aquests dies els hem de viure sumits en l’evangeli de la tendresa, que fent-nos més humans ens anirà fent més divins. “Humanitzar-nos a partir dels més propers”. - Prendrem com a llibre de text “La Joia de l’Evangeli”, tornant una vegada més a la que és l’assignatura programàtica del pontificat del papa Francesc. - L’actitud que privilegiarem serà la del sentit comunitari. L’Eucaristia és l’Assemblea del “poble de batejats”. Intensificarem tots els signes que ho propiciin: saludar, acollir, donar la pau, unes paraules de benvinguda; a tothom, que s’hi trobin bé al costat nostre. Fer més pinya, anant endavant en els seients a l’església. - Donar atenció també a la segona lectura: 1er. Diumenge: I Tessalònica. Sencera. És la primera que va escriure Pau. Respira novetat i entusiasme: amb la revelació “directa” de Jesús i l’enriquiment de la primera oralitat: encara vivien testimonis oculars. 2 i 3 diumenge: La dels filepesos. Tota sencera. - La col•lecta: ja ho diu l’expressió, suposa la pregària personal a la que hi afegim la veu de l’Església orant. Sempre carregada de sentit profund. Mediteu-la! - La primera lectura d’aquests diumenges d’Advent és dels profetes. Aniria bé una immersió en el gran profeta Isaïes. És el gran poeta-profeta líric de tot l’AT. - Tindrem el cor posat en el misteri de l’Encarnació aquest mes de desembre, sobretot. Déu que es presenta en la historia humana total, però en cada una en particular. Destacar que Déu en Jesús té veu i rostre. Ens és amable, que vol dir digne d’estimació. - Si el pessebre no és vivent , no és pessebre. Som figures del pessebre essencial. -Goig d’acollir a partir dels més propers. La fe té un vessant fortament domèstic. De fet de la família se’n diu “església domèstica”. Aquí sobretot s’ha de viure l’evangelització activa i passiva. Seran més vàlids els testimonis d’acció que les paraules. Els fruits de l’Esperit Sant a través dels quals ens podran ben identificar: Això és gra fort: “amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix”. “Mireu com s’estimen”, deien dels primers cristians. - La salvació és la vida de la gràcia de Déu operant en nosaltres. Tot és gràcia. - Maria, mare de Déu i mare nostra, feu-nos deixebles a imitació de la vostra Fe. - “Cantem, germans”. Que la música ens faci sentir ben endins la lletra que hi cantem. Qui canta, dues vegades prega (sant Agustí) - Estiguem atents a “sentir” el que les nostres llengües reciten. L’Eucaristia és essencialment pregària que fem al Pare, per mitjà de Crist. Sense comunió no hi ha pregària. Tota l’Eucaristia és un “Per nostre Senyor Jesucrist”. D’aquí el valor suprem. - “Que l’esperança sigui la nostra alegria”(Jeremies)
P. Josep Mª Balcells
Primera setmana d’Advent, 2 de desembre del 1918. Sabadell