PREN, LLEGEIX
I VIU
Dèiem,
seguint el papa Francesc, que no hem de pretendre “viure una Quaresma sense
Pasqua”. Ben cert: sense joia pasqual abans i després de la resurrecció, no hi
ha evangelització possible. Hem trabucat el sentit quaresmal que talment sembla,
segons la vivència tradicional, una Quaresma que té vida i sentit propis, sense
tenir present que el misteri cristià ha de viure i celebrar ambdós
esdeveniments conjuntament. Volent arribar al moment més important del nostre
pelegrinatge quaresmal, jo voldria dir que no podem “viure la Pasqua sense la
Quaresma”. Hem de fer confluir tot el nostre recorregut quaresmal, intentant de
viure’l en plenitud ara que ens endinsarem
en la Setmana Santa , cimal
vers el qual hem caminat portant la Passió i la Glòria ensems durant tot el
trajecte.
Sota
el lema constant: Convertiu-vos (a
Crist) i creieu en l’evangeli hem volgut que il·luminés des de bon
començament els nostres peus pelegrins, la qual cosa suposava reenfocar i
focalitzar la nostra quaresma més en la vivència de Jesús (persona, missatge, projecte
i missió), que no pas en nosaltres, pobres pecadors. És la gràcia de la
presència i acompanyament, com als deixebles d’Emaús, d’un Jesús que ens
evangelitza i ens fa entendre el seu misteri de vida i d’amor des de dins d’Ell
mateix. El Regne del Pare se’ns ha il·luminat a partir del creieu (fe explícita), arrelada en el “Fit a fit amb Jesús” que
Pagola en aquest llibre del que és coautor, juntament amb Martín Velasco i
Dolores Aleixandre, ens diu una i altra vegada que “la renovació de la fe (en
Crist) està demanant avui de passar d’unes comunitats formades majoritàriament
per “adeptes” a unes comunitats de “deixebles” i “seguidors” de Jesús, el
Crist. Dit d’una altra manera: “L’evangeli és en totes les èpoques el que fa viure a l’Església”. També ho dirà,
contraposant-les, amb les actituds: -com “adeptes” que compleixen llurs
obligacions religioses; -o com “deixebles” que aprenen a viure com
Jesús; -i com a “seguidors” que col·laboren en el seu Projecte del Regne de
Déu.
Ho
concretarà en un llibre en el qual ens
invita a “Tornar a Jesús”, superant estadis de mera religiositat on les
prescripcions, els ritus i una moral d’obligació ombreja el que dirà, dolent-se’n:
“El cristianisme s’ha organitzat com una religió d’”autoritat” i no de “crida”.
(Cita de Legaut, autor imprescindible: “Creer en la Iglesia del futuro”). El
cristianisme se’ns ha convertit en una Església com a centre d’ella mateixa i
no en el Projecte del Regne de Déu, viscut com a missió de vida, de passió, de
llum, de goig i de resurrecció. Tot fa pensar que no tenim l’Esperit de Jesús,
si no hi ha primàriament una conversió
existencial, no tant moral, que en serà com una conseqüència i no com un
plec d’obligacions de fora a dins. “Feu deixebles” els encomanà Jesús en enviar
a missionar els seus primers testimonis de vida i resurrecció. Això no és
possible si no hi ha el primat de Jesús com a centre del
“pensament, paraula i obra” i del seu missatge fet vida i passió apassionada
(!) per ell mateix, i una experiència cada cop més forta i íntima de
l’Evangeli. En efecte, “l’Evangeli és, en tot temps, el principi de tota la
vida per a l’Església”(Vaticà II).
El
diumenge passat el papa Francesc, en el moment de l’Angelus, va regalar a tots
els presents un llibret de butxaca amb els evangelis, tot dient-los: “A totes
les persones que avui volen “veure Jesús”: als qui estan a la recerca del
rostre de Déu; a qui ha rebut una catequesi quan era nen i mai més l’ha
aprofundit, que porta la fe a tants que encara no han trobat Jesús d’una manera
personal..., a totes aquestes persones nosaltres podem oferir-los-hi tres
coses: l’evangeli, un crucifix i el testimoni de la nostra fe, pobre però
sincera. L’evangeli: allí podem trobar Jesús, escoltar-lo, conèixer-lo. Un
crucifix: signe de l’amor de Jesús que s’ha lliurat per nosaltres; i a més a
més, una fe que es tradueix en gestos senzills de caritat fraterna. Però principalment en la coherència de vida entre el que diem i allò que vivim.
Coherència entre la nostra fe i la nostra vida, entre les nostres paraules i
les nostres accions...” Benet XVI tot ho fa dependre del Trobament personal amb
Crist Viu.
“I
ara repetirem un gest que ja vàrem fer l’any passat. Segons l’antiga tradició
de l’Església, en la quaresma s’entrega l’evangeli a quins es preparen per al baptisme.
Així, avui us ofereixo a tots els qui estan a la plaça un regal: un evangeli
de butxaca. Us serà distribuït gratuïtament
per mans d’algunes persones sens estada fixa, que viuen a Roma. També en aquest gest hi veiem un
gest molt bonic que és del grat de Jesús; els més necessitats són aquells que
regalen la Paraula de Déu. Preneu aquest evangeli, perquè el pugueu portar a la
cartera, a la
butxaca. Llegiu-lo amb freqüència, bé sigui un passatge, bé
un paràgraf cada dia. La Paraula de Déu és llum per al nostre camí. Ens farà
bé, feu-ho!
Res
més oportú per revalidar el què ens deia Pagola, que darrerament està promovent
arreu els que ell n’anomena “Grups de Jesús”. Un llibre seu, pràctic, porta
aquest mateix títol. Tot això ho promou amb passió –segons diu ell- per renovar
l’Església des de baix, amb la pretensió de poder afirmar que “Una altra
Església és possible”. Invita a viure i compartir l’evangeli en petits grups.
Demana que els laics se’n facin promotors, en prenguin la iniciativa, sense
esperar que siguin -com sempre- els
responsables de les institucions d’Església (parròquies, comunitats, col·legis,
grups de tota mena). El seu desig és que la Paraula de Déu s’emparelli amb la
vida corrent i li doni més sentit, obri horitzons, porti més “novetat”.
Puntualitza: “Els evangelis no són llibres didàctics que exposen la doctrina
acadèmica de Jesús. No són catecismes. El primer que s’aprèn en ells és un
estil de vida: l’estil de viure de Jesús, la seva manera d’estar en el món, la
seva manera d’interpretar i construir la història, la seva manera de fer la
vida més humana. El tret més original d’aquests grups reunits per a compartir
l’Evangeli de Jesús és que ofereix la possibilitat d’una experiència nova:
ésser engendrats a la fe no per via d’adoctrinament o com a procés
d’aprenentatge, sinó com a una experiència de transformació, al contacte amb
Jesús. El que s’escolta en aquests grups no és la instrucció d’un catequista o
l’ensenyament d’un predicador, sinó la Paraula de Déu, encarnada en Jesús”.
Tornem
al principi de tot: havent acumulat durant el transcurs de tota la Quaresma
aquesta actitud que ell anomena “experiència
fondant”, a l’igual que es va donar en els primers cristians omplerts de
resurrecció i de l’unció de l’Esperit. Per això servia en el millor dels casos
la Quaresma cristiana. Cercant el sentit fonamental del Convertiu-vos, no en
sentit de canvi moral, sinó del que significa recentrar-nos en la vivència del mateix
Jesús en relació íntima amb el seu Pare i amb nosaltres, petits apòstols, “no
servents sinó amics”. Novament hem de fer esment dels capítols extraordinaris
de l’anomenat testament de Jesús.
Compendiat sobretot en els capítols des del tretzè fins al dissetè inclusiu, de
Joan. Necessitem tornar a les arrels, a l’essencial, a allò que Jesús visqué i
va contagiar. La quaresma així es converteix en un “esdeveniment” transformador
de vida, una Trobada única.
Així
podria ser –què bé que ho fos!- l’acumulació de tot el treball quaresmal. I
així amb aquest rodatge podríem entrar amb peu ferm i decidit a les vivències
de la Setmana Santa
que ens rubricarien tot el que hem viscut o pretès viure al llarg, ample i
profund del misteri de Jesús que ens dóna “la riquesa de la seva gràcia, que
féu desbordar damunt nostre en plenitud de saviesa i d’enteniment, fent-nos conèixer el misteri
de la seva voluntat, d’acord amb la decisió benvolent que s’havia proposat en
Ell per realitzar-la en la plenitud dels temps: reunir totes les coses en el Crist, tant les del cel com les de la
terra. És també en Ell que hem estat fets possessió seva, predestinats segons
el designi d’Aquell qui ho fa tot segons la decisió de la seva voluntat, a fi
que fóssim lloança de la seva glòria, que de bon començ tenim posada en el
Crist la nostra esperança. És també en Ell que vosaltres, després d’haver
sentit la Paraula de la veritat, el missatge joiós de la vostra salvació, i
d’haver-hi cregut, heu estat segellats amb l’Esperit Sant promès, que
constitueix les arres de la nostra herència per a redempció del Poble que s’ha
adquirit, a lloança de la seva glòria”. (Efesis 7- 14). Ja podem entrar,
catecúmens renovats, en la
Setmana Santa , ben segurs que Déu farà allò que desitgem i
més encara. Viure la Bona
Nova de la Pasqua, desembocant-hi les experiències quaresmals
nostres. Res de celebrar la Pasqua sense Quaresma! Goig i Gràcia! “Desvetlleu
en la vostra Església
la consciència de ser fills de Déu, a fi que, renovats en el cos i l’esperit,
us servim amb fidelitat. (Col·lecta de la Vetlla pasqual)
Diumenge
de Rams. Passió del Senyor, 29 de març del 2015. Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada