dissabte, 21 de febrer de 2015

Homilia del diumenge 22/02/2015 del P. Josep Mª Balcells

VELL PELEGRÍ, JO VAIG FENT VIA…

                                               ... Pel camí quaresmal de la “Santa Pasqua”! Camí que ja vàrem iniciar el dia de la imposició de les cendres (no sols perquè “som pols”, tanmateix també diuen i és ben veritat que “som pols d’estrelles”: ho trobo molt més encertat i, a més, molt més poètic!). Aleshores, amb la solemnitat amb que es fa i es rep, bo i sentint el “lleu pes” de la cendra, tot dient-nos com qui beneeix la nostra partença en el camí quaresmal, en recerca del millor de nosaltres mateixos a ulls de la fe: “Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli”. Aquesta expressió podria ser el nostre mantra (paraula o paraules com si fos una simple jaculatòria, que es va repetint com si saludéssim el nou dia, des de l’albada fins a la posta al captard del nostre dia, per tal que aquesta nova quaresma tingui una ressonància tota particular. És un camí que fem cap endins, és una contemplació nocturna, a recer de les fredors de l’hivern, de les “galàxies” en un cel serè, a tarda nit. És un camí que seria bo que el féssim com a “viadors” o pelegrins que ens acompanyem els uns als altres. Tindrem moments de compartir les experiències del caminar lleuger o feixuc; moments de sentir la “soledat sonora” i moments inèdits en que l’Esperit Sant ens ungirà amb la seva perfumada presència. Serà, aquesta és la proposta nova d’aquesta renovada quaresma, com si fos un Camí de pelegrins a Sant Jaume, recollint experiències literàries com les de Paulo Coelho (“El peregrino de Compostela. Diario de un mago”; “Bueno, me largo” de Hape Kerkeling; “El camino: un viaje espiritual” de Shirley Manlaine i n’hi ha més) Intentem que aquesta Quaresma resulti única, singular i tan i tan personal!

                                               Deixem els camins consuets. Farem la “nostra” quaresma per senderes, iguals en les “formes”, però tan diversa com ens sigui donat  de viure-la. Posem-hi la novetat que sempre tradueix l’evangeli, dit també Bona Nova. Aquesta dita i proclamada a nosaltres, gairebé com adreçada a nosaltres en particular. Guardarem gelosoment en la nostra intimitat tot el què puguem experimentar de nou, en allò que és vell. “No podem –ni  devem- posar vi nou en bots vells. Hem de ser creatius en la manera de viure i conviure com a cristians del segle XXI. De no pretendre-ho, no valdria la pena ni que ens paréssim a pensar ni què volem, ni com ho volem, ni qui ens ho dirà al secret -perquè Déu és qui veu en el secret, molt millor que nosaltres mateixos- Ja ens ho va dir sant Agustí que anava delerós de canviar de vida. “Us he estimat ben tard, oh Bellesa tan antiga i tan nova, us he estimat ben tard! I vós éreu dintre i jo fora, i era fora on jo us cercava; m’abalançava, deforme, sobre les coses boniques que féreu. Vós éreu amb mi, però jo no era amb vós. Em retenien lluny de vós aquelles coses que si vós no existíssiu no existirien. Vós em vau cridar clamorosament i vau rompre la meva sordesa. Vau fulgir, vau resplendir i foragitàreu la meva ceguesa. Donàreu la  vostra fragància i vaig aspirar-la, i ara us anhelo. Us he tastat, i ara pateixo fam i set. M’heu tocat, i m’ha arborat la vostra pau. (Confessions).

                                               Abans d’emprendre el camí, potser que tinguéssim clar, per què ens posem en camí o bé per  què hi som, si ja hi som de fa temps?; com ho hem de fer-ho, quina marxa-cota de kilòmetres espirituals hem d’aconseguir cada etapa; definir els trams que hem de fer cada dia, perquè la quaresma no són les celebracions de l’Eucaristia solament els diumenge; cada dia és quaresma-pasqua; amb qui hem de fer ruta (els companys, la qualitat d’ells donarà sens dubte l’ambient i la profunditat, de la que ens anirem encomanant?; per a què o sigui les motivacions essencials, ben assimilades com per donar profunditat i sentit, per donar lleugeresa d’ànim als nostres peus caminadors perquè l’esperit (i sobretot l’Esperit) sostingui la torpesa i el cansament per a no donar peu a sentir que estem a punt de dimitir de l’empresa espiritual; al pa de cada dia, s’hi referma el prendre la creu cada dia, i el més encoratjador és el “Jo seré amb vosaltres cada dia”, per no cedir i quedar-nos mig baldats a la riba del camí... la quaresma ens la guanyem o la perdem en el dia a dia.

                                               Mirem les motivacions que poden esperonar la nostra sostinguda marxa vers la Pasqua de Crist i la nostra:

  • Diu Francesc: “Hi ha cristians l’opció dels quals sembla la d’una Quaresma sense Pasqua, però reconec que la joia no es viu de la mateixa manera en totes les etapes i circumstàncies de la vida, a vegades molt dures. S’adapta i es transforma, i sempre resta almenys com un brot de llum que neix de la certesa personal de ser infinitament estimat, més enllà de tot. Comprenc les persones que tendeixen a la tristesa per les greus dificultats que han de sofrir, però poc a poc cal permetre que la joia de la fe comenci a desvetllar-se, com una secreta però ferma confiança fins enmig de les angoixes: “Senyor, m’heu fet orfe de pau, he oblidat el benestar... Però vull recordar això que em dóna esperança. Encara som vius per l’amor del Senyor, la seva misericòrdia no s’esgota. La renoveu cada dia. Oh, quina fidelitat... És bo d’esperar en silenci la salvació del Senyor (Lm 3, 17.21-23.26).
  • Dit ras i curt: Si hi manca la joia ens cansarem de seguida i podrem caure en la comoditat “del silló” de la mediocritat, i fer que aquesta etapa quaresmal tan plena de secrets i de descobertes que ens podrien obrir els ulls i les oïdes, se’ns malmeti. Podem perdre la intimitat amb el Mestre i Acompanyant de camí com ho fou per als de Emmaús, que ben bé podria ser aquest passatge la gran paràbola per explicar el Sentit de la quaresma.
  • Vaig “pescant” motius litúrgics d’aquests primers dies en què hauríem d’haver emprés el Camí Quaresmal: De la col·lecta de dijous passat (ja sabeu quin valor li dono): Senyor, preveniu els nostres actes amb la vostra inspiració i continueu-los amb la vostra ajuda, a fi que totes les nostres obres tinguin en Vós el seu principi i per Vós arribin a la seva fi”. Potser dit això, ja queda tot dit per renovellar el vell camí quaresmal.
  • “Avui et toca escollir entre la vida i la mort. La quaresma-pasqua és un himne a la Vida. Estimem tota vida. La vida sobretot la del homes està feta a imatge i semblança del Pare-Déu creador: És tan bella la natura, oi? Perdem-nos per les arbredes que voregen el camins... Estem esperant la nova exhortació fraternal de Francesc dedicada a l’ecologia. Som terra, som arbres, som tiges de blat, som flors, som paisatges, som aurores i postes viscudes a l’obert del camí. Som vida a imatge i semblança de Crist, Mestre. Emmirallem-nos-hi. Som fets a imatge i semblança de l’Esperit, per això som espirituals com a obres d’Ell. “Escull la vida per a tu i per a la teva descendència. Estima el Senyor, el teu Déu, obeeix-lo, sigues-li fidel, i en Ell trobaràs la vida, Ell allargarà els teus anys...” (Deut.)
  • Feliç l’home que té posada la confiança en el Senyor. (Salm)
  • Si algú vol venir amb Mi –ho deia a tothom-, que es negui a si mateix (als seus egos, com diu Dyer en la pel·lícula “El cambio”, que prengui cada dia la seva creu i m’acompanyi Qui vulgui salvar la vida la perdrà, però qui la perdi per mi la salvarà”. (Lluc)
  • Perquè dieu que no teniu pans? Si que us costa d’entendre! Quin cor tan ofuscat! Teniu ulls i no hi veieu, orelles i no sentiu? No recordeu...?
  • Fe és fer confiança en Crist. No demanar-li certeses, fets extraordinaris. La fe és una trobada amb una Persona. “Hom no comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó pel trobament amb un esdeveniment, amb una Persona, que dóna un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva.
  • Si voleu em podeu purificar. Sí que ho vull, queda purificat.
  • Déu estima tant el món que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en Ell, sinó que tinguin Vida eterna”.
  • Quan mengeu o begueu, o feu alguna altra cosa, feu tot a glòria de Déu. Seguiu el meu exemple tal com jo segueixo el de Crist.(Pau)
  • Reconcilieu-vos amb Déu. No malverseu la gràcia, que n’heu rebut. Ara és l’hora favorable, ara és el dia de la salvació”.(Pau)
  • “Només que li toqui la borla del mantell, jo em curaria... Qui m’ha tocat? Penseu que l’Eucaristia és més que guariment, és donar-se el tot a tots; oh, inefable misteri de donació mútua!
  • “Com podem dejunar si tenim amb nosaltres el nuvi?
  • “Els qui heu de lluitar contra l’esperit del mal ens sentim enfortits amb l’auxili de la sobrietat. Aquí venen de perles les virtuts cardinals de fortalesa i temperança.
  • El dejuni que jo aprecio és aquest: Deixar en llibertat els que tens presos injustament, allibera els oprimits, comparteix el teu pa amb els qui tenen fam (Campanya de Mans unides). Acull a casa teva els pobres (Desnonats), si algú no té roba vesteix-lo (Càritas Parroquial), posa la teva bondat com a avantguarda i la glòria del Senyor com a reraguarda. Aquí tenim les altres virtuts cardinals: prudència (seny, sensibilitat, descoberta dels signes del temps) i justícia i equitat.
  • “Quan invoquis al Senyor Ell et respondrà, quan cridis auxili, Ell et dirà: Aquí em tens”.
  • Cerqueu el bé i no el mal: així trobareu la Vida i el Senyor serà amb vosaltres.
  • El Metge no el necessiten els qui estan bons, sinó els malalts. Cureu-me, Senyor, de mi mateix, del meu ego “autoreferencial”, que cerca orgull o vanitats!
  • “Aneu, bategeu i feu deixebles meus en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot allò que us he manat”.
  • “Tot el vostre obrar és fruit del vostre amor fidel”. Deu-me fidelitat al vostre amor o deu-me amor a la vostra fidelitat.
  • “Invito  cada cristià, en qualsevol lloc i situació en què es trobi, a renovar ara mateix, el seu trobament personal amb Jesucrist o, almenys, a prendre la decisió de deixar-se trobar per ell, d’intentar-ho cada dia sense descans. No hi ha raó perquè algú pensi que aquesta invitació no és per a ell, perquè ningú no queda exclòs de la joia reportada pel Senyor. (Francesc).
  • Una congregació religiosa enfronta el seu Capítol General amb aquest lema propi de Francesc: “Deixebles i testimonis”.
  • L’Esperit va empènyer Jesús al desert. Fa temps que vàrem fer circular l’obra titulada Pustínia ( L’orient implantat o empeltat a occident: caldrà retornar-hi).
  • Us invito a descobrir el sacerdot-novel·lista: ara s’escau el seu llibre “El amigo del desierto”. Us asseguro que no us decebrà. Té ja molta obra molt elogiada.
  • “Sortim, sortim a oferir a tothom la vida de Jesucrist. L’Església en “sortida” és una Església amb les portes obertes. L’Església és cridada a ser sempre la casa oberta del Pare. Sovint ens comportem com a controladors de la gràcia i no com a facilitadors. Però l’Església  no és una duana; és una casa paterna...(Francesc)
  • “La parròquia és presència eclesial en el territori, àmbit de l’escolta de la Paraula, del creixement de la vida cristiana, del diàleg, de l’anunci, de la caritat generosa, de l’adoració  i la celebració (Francesc).
  • “La intimitat de l’Església amb Jesús és una intimitat itinerant, i la comunió “essencialment es configura com a comunió missionera” (Francesc).
  • “Falta passar d’una pastoral de mera conservació a una pastoral decididament missionera. Aquesta tasca continua essent la font de les majors alegries per a l’Església”.
  • La joia de l’evangeli és la que es viu enmig de les petites coses de la vida quotidiana, com a resposta afectuosa a la invitació del nostre Pare Déu: “Fill en la mesura de les teves possibilitats tracta’t bé... No et privis de passar un bon dia (Sir 14, 11.14) Quanta tendresa paterna s’intueix rere aquestes paraules!”
  • Ens posem en marxa i amb la benedicció del Pare + del Fill + de l’Esperit Sant. Sortim, tot cantant: “Marxem en pau per les places, pels carrers del món, marxem en pau per les places, un nom portem al front: hem de cantar l’esperança que és l’alba d’un demà; hem de mostrar, estimant-nos, que el món nou ve ja. Marxem en pau per les places, diguem tot el que hem vist, sense por”. Bon viatge quaresmal!
                                   Diumenge I de Quaresma, 22 de febrer del 2015.  Sabadell