diumenge, 16 de novembre de 2014

Homilia del diumenge 16/11/2014 del P. Josep Mª Balcells

                                             L’ARA  I  L’AQUÍ  DE  JESÚS  I  NOSTRE

                                               “Jo estaré amb vosaltres, cada dia, fins a arribar a la meta”.  Així acaba l’evangeli de Mateu, justament ara que estem a les acaballes de l’any litúrgic. Mateu ens ha anat acompanyant enguany durant aquest llarg recorregut que és com un gran pelegrinatge en què anem fent “Sagrada commemoració de l’obra salvífica de l’Espòs diví de l’Església. Cada setmana, el dia que es diu diumenge, commemora la Resurrecció del Senyor, i, a més, la celebra una vegada a l’any, en la gran solemnitat de la Pasqua. Conjuntament  amb la seva benaurada passió. I desplega durant el decurs de l’any tot el misteri de Crist, des de l’Encarnació i la Nativitat fins a l’Ascensió, fins a la Pentecosta i fins a l’expectació de la benaurada esperança de l’adveniment del Senyor. Tot celebrant així els misteris de la Redempció, obre a tots els fidels les riqueses de les virtuts i mèrits del seu Senyor, fent que s’els facin present tostemps; així els atenyen i s’omplen de la gràcia de la salvació”. (Constitució Sacrosanctum Concilium sobre la Sagrada Litúrgia).

                                               Amb Mateu hem après tantes coses del Mestre. Ens ha encomanat “La joia de l’Evangeli”. Després de trenta tres etapes de camí podem dir que Jesús ens és més proper, més viscut, més íntim. Cansats perquè caminar no deixa de ser una carrera d’obstacles, el primer dels quals som nosaltres mateixos, perquè veiem que Ell ens demana una mica més en els tombants de cada dia. “L’Església és, per crida que ens fa el papa Francesc: “en sortida”, tots som cridats a aquesta nova sortida missionera, cada cristià i cada comunitat discernirà quin és el camí que el Senyor li demana, però tots som invitats a acceptar aquesta crida: sortir de la pròpia comoditat i atrevir-se a arribar a totes les perifèries que necessiten la llum de l’Evangeli”. La intimitat de l’Església amb Jesús és una intimitat itinerant, i la comunió “essencialment es configura com a comunió missionera” Fidel al model del Mestre, és vital que avui l’Església surti a anunciar l’Evangeli a tothom, en tots els llocs, en totes les ocasions, sense demores, sense fàstic i sense por. La joia de l’evangeli és per a tot el poble, no pot excloure ningú”. (papa Francesc). “Tota l’evangelització ha d’alimentar-se de la Paraula de Déu, en ella hi està fundada, escoltant-la, meditant-la, vivint-la, celebrant-la i testimoniant-la. Per tant, fa falta formar-se contínuament en l’escolta de la Paraula. L’Església no evangelitza si no es deixa contínuament evangelitzar. És indispensable que la Paraula  de Déu “sigui cada vegada més el cor de tota activitat eclesial”. “La Paraula de Déu escoltada i celebrada sobretot en l’eucaristia, alimenta i reforça interiorment els cristians i els fa capaços d’un autèntic testimoniatge evangèlic en la vida quotidiana. L’estudi de les Sagrades Escriptures ha de ser una porta oberta a tots els creients... L’evangelització requereix la familiaritat  amb la Paraula de Déu i això exigeix a les diòcesis, parròquies, i a totes les agrupacions catòliques, proposar un estudi seriós i perseverant de la Bíblia, com també promoure’n la lectura orant personal i comunitària”.

                                                           No és tan sols els diumenges, sinó cada dia ens podem alimentar de la Paraula. Tenim uns llibrets adequats per fer una bona immersió en allò que en diem la lectura contínua de la Bíblia des de casa. Pot esdevenir com una Eucaristia domèstica, perquè podem llegir-la diàriament tal com ens la proposem de seguir-la i així alimentar-nos-en. Tenim per exemple “La missa de cada dia” “Paraula i vida 2015” de l’editorial Claret, també “les Paulines “ us poden oferir altres llibres similars. En el full dominical hi podeu trobar les cites de les lectures corresponents a cada dia utilitzant la Bíblia directament. Radio Estel us podrà fornir també d’emissions de Laudes i Vespres i de comentaris a les lectures. És important sentir-nos pedres vives i escollides d’un Església que va creixent a mesura que anem creixent nosaltres, sabent que ens ha donat l’administració d’uns talents, d’unes responsabilitats adequades a les nostres capacitats, de forma que -si jo no responc- ningú no ho pot fer per mi. Som interdependents i tots tenim crida particular. Diu la col·lecta d’avui: “Feu que puguem servir-vos sempre amb el goig a l’ànima, perquè la felicitat només és plena i perdurable, quan us servim a vós, autor de tots els béns”

        la fe. M’agrada l’expressió de la “llei de la transparència” en lectura evangèlica, que ens permet de veure necessitats d’afecte, poder fer gestos de solidaritat, fer-nos més presents on calgui donar la mà a qui o a què sigui. Benaurats els nets de cor, perquè Déu els farà l’ullet en els que trobem ací o allà. Els ulls de la fe són més penetrants i ens permeten de llegir entre-línies en la realitat, on s’hi amaga potser “una visita inesperada”. Amb això ja en tenim ben bé prou. No és la mort la que ens esperona sinó la vida, la quotidianitat. Per als qui sabem  que no som amos de la nostra vida, sinó que la tenim per a fer-la fruitar, hem de dir com Pau: “tots som fills de la llum i del dia”, mentre el temps ens obri “la rosa dels temps” per fer bé als quatre horitzons obrant evangèlicament. Vetllar, ull viu que no ens perdem les oportunitats de fer gestos evangèlics i evitem la pesantor de vida que ens ensopeix i ens endormisca quan el que toca és aprofitar la vida, donant-la. ¡Ah, i en les coses de la vida domèstica que són les que ennobleixen el cada dia! Els Proverbis fan l’elogi  de l’esposa feinera, bona administradora de casa. Mares i àvies que fan graciosament el que poden per tenir el niu càlid  i tenen la tendresa sempre a punt, per poder deixar el nostre petit món una mica millor de com l’hem trobat”.
                                                   Matí i/o vespre omplim-nos de Paraula de Déu. Sintetitzem en una frase, allò que més ens ha “tocat” i anem-la recordant, sabent que Déu ens estima i que el seu amor ens demana una personal correspondència. Cada dia uns minutets de sintonia amb les lectures de cada dia i “Apa, somriu que Déu t’estima”, que era el lema d’un company meu molt estimat. I a servir s’ha dit..., disponibilitat a descobrir en l’altre el rostre de Déu. Estar oberts amb ulls humans i amb els ulls de

                                               ¡Ai!, sempre penso que si hi manca a tot viure una base d’un humanisme planer, senzill, després ens mancaria la finor espiritual per entendre l’evangeli. “Aneu, diu Jesús i ho repeteix el papa Francesc, feu-los deixebles meus i ungiu-los amb la presència trinitària, tan i tan propera, que ja ho diem avui en l’aclamació abans de l’evangeli: “Estigueu en mi, i jo en vosaltres. Qui està en mi dóna molt de fruit”.

                                               Abans de rendir l’últim tram  del viatge litúrgic d’enguany, mirem fins on hem progressat evangèlicament: evangelitzats i evangelitzadors. Diumenge vinent arribem al final de la cursa o pelegrinatge, meta i festa del “nostre camí de sant Jaume”, amb la solemne entrada al Pòrtic de la Glòria, mai tan ben adequat ala festa de Crist Rei. Benvinguts a la casa del nostre Mestre estimat i amic del nostre caminar com amb els deixebles d’Emaús.  Gràcies en siguin donades a Déu...

                        Diumenge XXXIII de durant l’any, 16 de novembre de 2014   Sabadell