divendres, 22 de juny de 2012

Homilia del diumenge 24/06/2012 del P. Josep Mª Balcells


“NO  N’HI HA HAGUT CAP DE MÉS GRAN QUE JOAN BAPTISTA”

                        La figura de Joan és “estel.lar” als començaments de la vida pública de Jesús. Jesús mateix ho reconeix davant de les multituds: “Qui heu sortit a veure al desert?” I en resposta als deixebles de Joan que enviats pel mateix Joan li fan la gran pregunta: Ets tu el Messies, dit a la manera de les expectatives del moment: “¿Ets tu el que ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?” (Mt 11, 2- 15)

                        Aquest prestigi corre en paral·lel perquè les persones de Jesús i de Joan tenen confluències temporals i dintre de similituds s’hi troben les grans diferències entre tots dos, com ho posa de manifest el mateix evangelista Joan des de bon començament del seu evangeli: “Déu envià un home que es deia Joan. Vingué com a testimoni, a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom cregués. Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni. Ho proclamava el mateix Joan. “Qui ets, tu?  -Jo no sóc el Messies. Tot i proclamar la seva grandesa, Jesús hi contraposa aquesta expressió: “Però el més petit en el Regne del cel és més gran que ell”.

                        Hi ha moltes referències a Joan en els evangelis. Escrits a la distància d’una cinquantena d’anys del fets que s’hi narren, en aquells moments ja s’han decantat ben bé els perfils d’un i altre. Precursor, introductor, herald, veu, l’un; realitat definitiva l’altre.

                        Joan és cridat a missió des de ben jovenet. Ja vivia al desert, com feien altres al seu temps. N’hi ha constància documentada. Allí cap al nord de la Decàpolis, per sobre de Samaria i a la riba del Jordà. Predica al poble que Déu està per venir als temps escatològics, és a dir, finals. Que la gent es converteixi de la seva vida i el baptisme segellarà que Déu els perdonarà els pecats a la fi dels temps. Joan apareix en un escenari que concita deixebles als quals predica les imminències del Regne. I en va batejant els preparats. Jesús es posa a la fila i demana que se’l bategi. Coincideix el seu baptisme amb la gran teofania que no sembla que transcendeix més enllà del propi Jesús. Amb la qual Jesús inicia la seva vida pública. ¿Fou deixeble de Joan? ¿O bé només un seguidor o com a mínim un admirador?  Però ja de bon començament posa les diferències. El Regne de Déu és el denominador comú en la predicació en tots dos. Jesús ja afirma que el Regne és present, ara i aquí, en la seva persona. De l’expectativa del Regne en Joan, en Jesús es passa a constatar que ja és “enmig de vosaltres” i ja el teniu incipient, incoat i apuntant a maduresa, a granar. De promesa es passa a realitat, a acompliment.

                        Armand Puig en el seu llibre: Jesús. Un perfil biogràfic, en definitiva, fa una síntesi d’un altre llibre, aquest oceànic (quatre volums) de Meier, que titula (encuriosint-nos) UN JUEU MARGINAL on s’estudien exhaustivament les relacions entre els dos profetes, dedicant-hi nogensmenys que dues-centes pàgines, que tindran la complementació en l’estudi del Regne de Déu comparant l’expressió en Joan i en la de Jesús, en altres dues-centes cinquanta pàgines. Respirem. (¿Per què m’he entretingut a ponderar aquest voluminós estudi? Té una finalitat –excuseu-me- apologètica. Molts cristians ignoren la quantitat i la qualitat d’investigació que hi ha darrere les afirmacions i comentaris a l’evangeli. I és bo que hi siguin. Això dóna confiança a la confiança que ens posem els que no en sabem, en els que sí en saben... Alguna vegada ho havia de dir)

                        Primera meravella: aquells indrets entre desert i Jordà ja coneixien altres personatges que hi feien vida ascètica i que batejaven. Noti’s que només de Joan n’ha quedat l’apel·latiu de “Baptista”. La singularitat de la seva persona i missatge en justifiquen a bastament aquest sobrenom, únic. Acudien de tot el país. Anunci del judici i amenaça de càstig eren el nucli de la predicació de Joan. Convertir-se a la veneració i al temor de déu i a les obres de justícia.

                        Sempre va deixar clar Joan que era com una veu anunciadora, reflectint al propi Isaïes, “Una veu que ressona en el desert...”.

                        ¿Joan va reconèixer Jesús quan li demana el baptisme? Sembla que no en els fets històrics. La pregunta que es fan els savis: ¿Per què es fa batejar Jesús? Perquè està convençut que els temps darrers ja són presents. Identificat amb el missatge de Joan, però Ell mateix se sent enviat a dir que Déu ja ha ofert de present el seu perdó. I Ell se’n farà penyora i realitat. Enviat als pecadors, a donar la pau i el perdó. El Pare us estima i us fa fills seus... Són successius, però no es poden comparar. Jesús és la plenitud del pensament i de l’acció salvadora de Déu.


                        Joan entre tant es empresonat. Això fa que Jesús en prengui com el relleu, però de manera ben diferent. El se centrarà a Galilea i serà mestre i no batejarà. ¿Hi hagué traspàs de deixebles? ¿Joan el presentà com a Anyell de Déu? Tot això prové de l’evangeli de Joan, escrit a finals del segle primer. D’una tradició que com a mínim es diferencia de les dels sinòptics. Joan, en efecte, dubtava de si Jesús era el Messies i hi envia la seva legació. ¿Ets tu o no l’ets? Jesús respon que sí, utilitzant la profecia acomplerta del profeta Isaïes.

                        Meier acaba el seu llarg estudi amb aquest títol ben significatiu: “Jesús amb Joan i sense ell”, on es posa de manifest que Jesús va voler donar a entendre que era continuïtat i diferenciació al mateix temps. Això posa de relleu la gran estima que Jesús tenia de Joan, al temps que no era ell sol a tenir-la-hi. De fet era conegut com el darrer profeta i màrtir. La seva figura encara mantenia el seu vigor en temps de Jesús i àdhuc més enllà. Pau trobarà gent que havia rebut el baptisme de Joan, ben diferent del de Jesús: “En aigua i en Esperit”. 

                        Així conclou Meier: “Mai, ni tan sols després de la presó i execució de Joan, mai es va trobar Jesús completament ”sense Joan”. Si ho entenc bé, Jesús fou portador, durant tot el seu ministeri de l’escatologia del Baptista, de la seva preocupació per un Israel pecador proper a enfrontar-se al judici de Déu, de la seva crida a l’arrepentiment i del seu baptisme, per més que renovés i reinterpretés aquesta herència. És també significatiu que el que digué Jesús sobre Joan ens arribés relacionat  amb els més variats temes: el Regne de Déu proclamat als pobres, els miracles de Jesús; el seu estil de vida poc ascètic, la seva convivialitat  amb prestamistes i pecadors; la seva escatologia més realitzada; la seva relació amb la llei i els profetes, els deixebles i el Regne; el seu ensenyament en paràboles i benaurances; la seva situació de paral·lelisme respecte al profeta Joan; el rebuig de que és objecte pel poble en general; el seu conflicte amb les autoritats de Jerusalem en el temple, i l’oposició que troba amb els dirigents i que acabarà portant-lo a la mort”. Parlant-ne sovint, Jesús de Joan en va marcant sobretot les diferències.

                        Només dels grans personatges de la bíblia se’n narren els seus naixements. Joan no n’és l’excepció. Lluc que és l’evangelista dels naixements en dóna prova i narració específica. És el que festegem avui. Joan ha passat per sobre la consideració de la litúrgia dominical, en raó de la seva importància evangèlica i litúrgica. La primera lectura ja es fa ressò del profeta Isaïes: crida i missió des del si de la seva mare, com Joan. Com tots els profetes. ¿Tenim consciència de ser-ne també nosaltres? “Els cristians pel fet d’estar incorporats al Crist pel baptisme, constituïts en Poble de Déu i fets participants a la seva manera de la funció sacerdotal, profètica i reial del Crist, exerceixen, en la mesura que els pertoca, la missió de tot el poble cristià a l’Església i al món”.  “Crist, el gran Profeta que amb el testimoniatge de la seva vida i amb el poder de la paraula va proclamar el Regne del Pare, compleix la seva missió profètica fins a la plena manifestació de la glòria, no solament per mitjà de la jerarquia que ensenya en nom seu i amb la seva potestat, sinó també per mitjà dels laics que per això els constitueix testimonis i els instrueix  en el sentit de la fe i en la gràcia de la paraula, per tal que el poder de l’evangeli resplendeixi en la vida quotidiana, la família i la societat”.  Atenció, són paraules del Vaticà II.  Jesús, Joan tu i jo. Som profetes en el testimoniatge en el dia a dia de la nostra vida. Bon diumenge, bona festa.

             El Naixement de sant Joan Baptista,diumenge 24 de juny de 2012  Barcelona