divendres, 6 de gener de 2012

Homilia del diumenge 08/01/2012 del P. Josep Mª Balcells

REEMPRENDRE EL CAMÍ AMB JESÚS DE COMPANY

Altra vegada al punt de partença. Any litúrgic nou, Vida cristiana nova. Ens tornem a trobar a peu de muntanya, perquè la cursa que ens és proposada va sempre costa amunt. De nou els desficis propis d’encetar camí. Camí que pot semblar que és el de sempre, però que en realitat sempre és diferent. Diferent, d’ulls endins. “L’essencial és invisible als ulls. Només si veu bé amb el cor”. “Duc una vida monòtona –s’exclama la guineu- però si em domestiques la meva vida s’il·luminarà... I ara ve la lletania dels si que ho malmeten tot: Si no notem que nosaltres any rere any hem canviat. Si som propensos a sentir la cantarella de la repetició. Si ens venç la rutina. Si no ens meravellem de veure les coses amb una altra tonalitat. Si no ens ha passat res durant aquests dies de Nadal, és que el Nadal ha passat per sobre de nosaltres -llàstima- sense que nosaltres hàgim passat per dins del Nadal.

El dia de cap d’any els parlava a l’eucaristia dominical de prendre un compromís a nivell parroquial, bo i posant greu cautela a no fer una “pila” de propòsits, alertant, per la mateixa experiència viscuda de qualsevol de nosaltres, que hi ha una proporció inversa entre inflació de propostes –que no passen de ser bons desigs, mai propòsits de veritat- i l’eficàcia. No serem pas tan ingenus de pensar que el nostre caminar de cristians sigui un joc d’infants. En veritat, ens hi juguem l’autoestima cristiana. No ens acontentem amb un “ja n’hi ha prou...”, massa corrent, per desgràcia.

Abans de qualsevol determini haurem de ponderar pros i contres, la diferència entre el que jutgem necessari o necessàriament volgut i el que podríem deixar que voli i voli només com a interessant. Altra vegada el si, però ara positiu, esforçat: si no hi ha una determinada determinació, haurem arribat precisament a final de festes, pirotècnia de castell de focs: tot llum i un ¡oh, què bonic! I la resta fum, un fum allargassat que es va esfilagarsant cel amunt...

La meva proposta que ja vinc perseguint feta discretament tan sols invitació fins ara, sense forçar la màquina des de fa unes anyades: Posar el llibre Paraula i vida a l’abast de tots els parroquians, però que ara se m’ha convertit en una convicció que m’agradaria poder compartir amb quants més millor. Ara voldria que fos el “propòsit” únic d’enguany. Trobar uns minuts, un espai vital, on només estiguem pel que ens digui la paraula de Déu. Sense les presses habituals, assossegat l’esperit, respirant profundament la pau, defugint el regolf desbocat dels nostres pensaments (fantasies millor) incessants, abruptes, roda sense fi. Així asserenats, anar llegint pausadament l’evangeli de cada dia amb el corresponent comentari, parant, quan sentim que la Paraula ha fet diana en el nostre cor. I això “demanar-nos-ho (paraula plena de sentit i d’exigència) cada dia, ho repeteixo, cada dia, passi el que passi, en tingui més o menys ganes. Pretén introduir-nos en la pregària a partir de la paraula viva de l’evangeli diari, de la lectura contínua que se’n diu. Invito a convertir aquest llibret en un instrument d’aprenentatges evangèlics. Subratllar-lo (sense por, vencent atavismes escolars), prendre’n alguna nota, com si fos un dietari: ¡això ja seria el comble! Seleccionar la frase que més ens hagi dit, per portar-la al record, de quan en quan, al llarg de tota la jornada, com si fos una mena de bastó on recolzar-m’hi, com un trobar-hi nou alè per anar fent ruta ardida d’evangeli. Una mena de personalització en mi del passatge dels deixebles d’Emaús. Cobrir una jornada amb Jesús per company de camí. Deixar que se’ns escalfi el cor , com reconeixien ells més tard. Aprendre a aprendre del Mestre, aprendre a ser, aprendre a conviure amb, en i per Ell...

Es necessita coratge, volenterositat, paciència perquè pugui quallar com a hàbit espiritual. No fora pas ¡poca cosa! Tinc la sensació de que tot el que no arriba a ser hàbit, de fet és gaire res...

Propedèutica: Cal que hi entrem en silenci profund. Caldrà fer abans unes respiracions ben profundes, caldrà posar la ment en blanc. Si no, “fabricarem” en va un ritu sense ànima. L’empenta ha de ser sostinguda sobretot als inicis, la temptació de deixar-ho de fer per qualsevol motiu serà real i ben real. Hem de passar d’un acte explícit de voluntat a trobar-hi el goig, passant del “deure” al “dret” de poder-ho fer. Els grans no estem habituats a conrear hàbits nous. Anem pel món amb hàbits vells, consolidats. ¡Ai, tornar a començar, i quina mandra! O això, o ben poca coseta, no hi veig alternativa, no ens enganyem...

Els més experts podrien passar a la lectura-meditativa del llibret la “Missa de cada dia”. És un grau més alt. I per els més agosarats se’ls podria proposar de fer la Lectio Divina, aconsellada insistentment pels darrers Papes, i d’una manera ja explícita en el darrer Sínode sobre “la Paraula en la vida i missió de l’Església”.

Vull fer directa invitació a la “parròquia virtual”. A tothom qui a través d’aquest escrit s’hi pugui sentir cridat. També penso en vosaltres els que sou a la llista i als anònims. A tots us adreço aquest “propòsit de cap d’any”. Feu-lo vostre, sisplau.

Si em permeteu, hi ha, a més a més, unes motivacions reforçades que responen al Pla Pastoral de la diòcesi, on tota la tasca pastoral de cara a aquests propers quatre anys va encaminada a fer de pregó i de ressonància de la reevangelització. A passar dels dèbils implícits a la fortalesa dels explícits, a passar d’un “ser” genèric a un “sentir” molt personal.

Se’ns convida a reactualitzar la nostra fe. Per més que siguem dels “adictes”, sempre ens caldrà aprofundir l’experiència de Déu, fer-la més personal i compromesa. Anava a dir fins que la sentim com el referent bàsic de la nostra vida i del fer nostre de cada dia. Prenent consciència de que l’Església va desgranant tot un seguit de “posades al dia”, de la que no en som pas massa conscients, per aplicar-nos-ho a nosaltres mateixos. Closos en horitzons massa curts de vista. Hi ha hagut darrerament dos Sínodes que ens són particularment indispensables per donar més cos i ànima a la nostra fe. L’un sobre l’Eucaristia, l’altre sobre la Paraula de Déu, i ara s’està en plena marxa de preparació d’un altre que respon molt directament a les nostres necessitats actuals dels grups eclesials: “La nova evangelització per la transmissió de la fe”. Aquesta avui està embolcallada d’indiferència i de fredor, ¿I nosaltres què hi diem, què hi fem? És de savis començar les reformes o reformulacions per nosaltres en primer lloc, i després ja veurem què fem o no fem en relació a l’ambient.

A la nostra diòcesi se’ns proposen en el Pla Pastoral quatre objectius: L’anunci de Jesucrist als qui no el coneixen. I qui ho podrà fer, sinó els que s’han proposat ells mateixos de conèixer-lo millor. Nosaltres, un a un, podem fer aquesta missió, ¿o no? Més, quan el segon objectiu també té a veure en la qualitat de la nostra fe: La pastoral de la iniciació cristiana. ¿Quan vàrem tenir l’oportunitat de ser confirmats en la pròpia fe com a persones majors? Podríem emprendre un camí de reiniciació cristiana en petits grups o comunitats que ja en comencen a néixer... La veritable iniciació avui es constata com a imperatiu de cara als adults, sobretot. I tercer objectiu: La solidaritat, expressió de la fe cristiana. Sensibilització i voluntariat. Càritas i similars. Gran feina a fer, amb la crisi galopant que patim o veiem patir.

Ja ho veieu, els reclams hi són i les urgències desborden. Mans a la feina. Siguem cristians cada vegada més contrastats en el dia a dia. Donem gratuïtament el que hem rebut gratuïtament. Siguem generosos i seriosos en la nostra fe. Ens veuen, ens miren i ¿què veuen i què admiren? Comencem per nosaltres i de seguida descobrirem la “proximitat”. La nostra fe deriva del baptisme en l’Esperit. No tenim espai per a comentar-ho. És el baptisme de la gràcia que ens empeny a viure com a fills de Déu. Qui diumenge passa, any litúrgic empeny. No cal córrer, aprofitem cada pas...

Diumenge del Baptisme del Senyor i primera setmana de durant l’any, 8 de gener de 2012. Barcelona

P.S: ¿Li poso, no li poso? Al final m’he decidit pel sí, tot i advertint que això no va en contra del que he proposat al llarg de tot l’escrit, però no em sembla menyspreable tot el seguit de possibles propostes que fa un diari. Al final ha vençut l’escolapi que hi ha en mi.

1. Engegaré una iniciativa professional Posa creativitat en el que fas. Procura que t’agradi el que fas. El canvi no deixa de ser una nova oportunitat.
2. Llegiré mitja hora cada dia. Aprofita el pla Nacional de lectura. Tot és qüestió de trobar el temps i apropiat. Llegeix lentament, rumia. Prova lectures de suc.
3. Parlaré més amb els fills. Valora la qualitat, Fes comentaris de fets, lectures comunes, de la Tele, interessat pels seus interessos.
4. Gestionaré millor el meu temps. Hi ha temps per les coses importants. Selecciona, prioritza. Tinguis temps per a tu.
5. No malbarataré recursos. Modera consums, mai el més pot substituir el millor. No et deixis portar per la moda. Valora les coses pel seu sentit instrumental. El necessari no viu de luxes.
6. Consumiré productes de la terra. Massa llaunes, més verd, més fresc. Comprar al mercat no al “super” per poc que es pugui. Afavoreix els productors de proximitat.
7. Evitaré estressar-me. Massa pressió, massa presses, massa preocupació, massa coses. Cerca el benestar, no esperis que te’l portin amb safata. Slowly. Respira fort i ample.
8. Faré una acció solidària. L’altre també ets tu. Fes voluntariat. En el teu pressupost hi ha d’haver la partida: els altres, fer-ho a la menuda, començant pels propers.
9. Em buscaré una nova afició. Amplia els hobbys suplint els teus dèficits. Tots necessitem alguna activitat que ens ompli. Si poguessis mira d’escollir hobbys culturals, no merament passatemps, millor els que facilitin la relació interpersonal.
10. Entraré a les xarxes socials. Saber els mínims, si no et quedaràs descol·locat. És una nova alfabetització. No et droguis. ¿Saps que la mitjana d’hores de tele a Catalunya és de ¡quatre hores i mitja!? No canviïs el que et va bé per ara. Cauries en la Guerra dels canvis d’aparells. ¡Estàs perdut!
11. Faré més esport. Massa sedentaris. Més natura, més fruir de la bellesa. Mens sana in corpore sano. Els peus lliguen amb el cor i el cap. L’exercici físic també ho és mental. Cura. Asserena. Millor en companyia.
12. Aprendre idiomes. Primer el propi. Obre el diccionari. Enriqueix el teu vocabulari, obre’t a la bellesa del ben dir. L’idioma és també la cultura dels que el parlen. Viatja