dissabte, 7 de setembre del 2013

Homilia del diumenge 08/09/2013 del P. Josep Mª Balcells

LA  SAVIESA  EVANGÈLICA

                                               A vegades es donen coincidències ben  singulars; en aquest cas per la sintonia de les frases i perquè l’experiència de cada dia ens n’és testimoni. Dos diaris diferents amb motius també ben diferents. L’un glosses de la frontera imprecisa entre la fe catòlica i la luterana. La figura de la que es tracta és Kierkegaard de la qiual se celebra el bicentenari del seu naixement.

  coherència com a font d’autoritat moral . Entén Kierkegaard que el cristià només serà creïble i digne de confiança si és coherent i si viu amb harmonia el missatge de Crist i la seva exigència. El pensador danés és un interpel.lant de les consciències. Torralba diu del danès: Kierkegaard commou. Exigeix pensar a fons les pròpies conviccions i transcendir la banalitat i la superficialitat .Vol fer reflexionar sobre la pròpia existència, sobre allò que el mou i que fa valuosa la seva vida. Cal saber que Torralba va fer la seva tesi doctoral sobre Kierkegaard. Interpel·la tan cristians com agnòstics. El cristià es veu cridat a pensar la seva fe; quina coherència té el seu acte de creure. I l’agnòstic el veu cridat a pensar les seves opcions filosòfiques. El   dubte, l’angoixa i la desesperació no són alienes a l’obra de Kierkegaard i, en aquest sentit . connecta empàticament amb la recerca espiritual de molts lectors que busquen al marge de les vies institucionals” Avui són molts; el cas emblemàtic entre nosaltres és el d’Unamuno que fins i tot va aprendre danès per poder-lo llegir i entendre millor.
                                             Diu en Torralba en un parell d’obres  que segons Kierkegaard: “mai s’és cristià, sinó que en el millor dels cassos hom s’esforça per arribar a ser-ho”. Torralba en el llibre Jesucrist 2.0 ja havia escrit: “Ser cristià és un procés (...). Mai no s’és del tot cristià”. Torralba recentment es pregunta com veuria l’autor ara  l’Església catòlica de Francesc: “ Tots dos, Kierkegaard igual que Francesc, subratllen el valor de la

                                               En síntesi i és el tema que avui volia tractar, la fe viscuda i experimentada a consciència; el tema que s’explicita en les lectures d’avui: el tema de la saviesa evangèlica del cristià madur o d’aquell que no en té prou amb el poc o amb un xic més, modest. Hem d’elevar el nivell cultural de la fe evangèlica; la situació o nivell mitjà és pobret, ho sabem tots. Seria bo donar una ullada al llibre de la Saviesa. D’ella s’afirma que “és un do de Déu i que tan sols amb la pregària és capaç d’obtenir-la”. Pels que aspiren a nota seria recomanable de llegir els capítols del 6 al 9 tots dos inclosos.

                                               Només com a curiositat. Hi ha un diari que cada dia durant tot “l’an
y espriuà” en selecciona un frase. La que tinc retallada d’un d’aquests dies darrers és: ”Cristianisme generós i bo, adjectius que no sempre casarien, perquè és més aviat difícil d’assenyalar un cristià autèntic”.

                                               Sant Pau, agosarat, se’n va a l’Àgora d’Atenes i els presenta una saviesa diferent de la dels clàssics. Sobte que s’atreveixi a parlar d’aquest tema i posant com a epicentre a Jesús com a la nova saviesa, en la creu i la resurrecció. No és gens estrany que el rebutgin, amb suficiència, àdhuc pensant que no deu estar en els seus cabals... Cap raonament humà no té entrada en el fons d’aquesta saviesa nova. En bastants aspectes de qüestions pràctiques coincideixen, però anant a l’òs de la saviesa cristiana ja en l’evangeli es veu de seguida que van per camins diferents. “Si algú vol venir amb mi que no anteposi ( aquesta és la verdadera traducció del que diu: “i no m’estima més que el pare i la mare, que l’esposa i els fills, que els germans i les germanes, i fins i tot que la pròpia vida, no pot ser deixeble meu”.

                                               A més fe, més saviesa cristiana. Tant la fe com la saviesa evangèlica són aptituds que van creixent a mesura que creix l’una o l’altra. Del Catecisme sabem que hem estat creats per descobrir, desitjar i executar la voluntat de Déu envers cadascú i en cada moment. El cos afeixuga. És curiós a més de poètic com l’anomena “cabana de terra”. Tant interessant com emblema que mostra la nostra fragilitat i inestabilitat. Sort, però, que Pau ja diu explícitament: ¿Qui hauria conegut mai què desitjàveu, si vós mateix no haguéssiu donat la saviesa , si no haguéssiu enviat de les altures el vostre Esperit Sant? Així s’han redreçant els camins dels habitants de la terra, els homes han après a conèixer què és del vostre grat, la saviesa els salva”. Rematarà el seu pensament amb el tros del salm 89: “Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies per adquirir la saviesa del cor. Calmeu-vos, Senyor, ¿Què espereu? Sigueu pacient amb els vostres servents”. L’Esperit Sant, ¡oh l’Esperit Sant és qui propicia que vegem les coses, els esdeveniments amb visió de fe, amb visió de síntesi evangèlica! L’Esperit Sant és el mestre de la saviesa, perquè no afecta solament el coneixement lúcid ans també el poder realitzar-ho. És la quarta dimensió. Un dia en parlarem.

                                               Sant Pere s’expressa així: “El poder diví ens ha donat tot el que és necessari per a la vida i la pietat, fent-nos conèixer aquell qui ens ha cridat amb la seva glòria i amb tota la seva força. Per elles ens han estat concedides les promeses més grans i precioses; gràcies a aquestes promeses podreu fugir de la corrupció que hi ha en el món, provocada pels desigs terrenals, i participareu de la naturalesa divina”.

                                               “Per això mateix, heu de treballar amb tot l’esforç perquè la vostra fe vagi acompanyada de la virtut, la virtut, del coneixement; el coneixement, del domini d’un mateix; el domini, de la constància; la constància, de la pietat. La pietat, de l’estimació fraterna; l’estimació fraterna, de l’amor. Perquè si posseïeu en abundància aquestes qualitats, no quedareu inactius ni sense fruit en el coneixement de nostre Senyor Jesucrist. El qui no les posseeix no hi veu. És un curt de vista, i s’oblida que ha estat purificat dels seus pecats d’altre temps. Per tant, germans, esforceu-vos més encara per confirmar en vosaltres la crida i l’elecció de Déu; si ho feu així, mai no caureu, i us serà concedida generosament l’entrada al Regne etern del nostre Senyor i Salvador Jesucrist. (2 Per 1,3- 11).

                                               La vida evangèlica és comparada com una construcció i en l’estratègia d’una possible batalla. Cal saber comptar amb realisme, fer pressupostos, cal tenir present els imprevistos, Les coses importants demanen discerniment, cal preveure imprevistos que han de ser previstos, perquè sempre surten. Ara desgraciadament en tenim una munió de casos amb emprèstits i desnonaments. Una vergonya social i financera que il·lustra molt bé el que estem dient -¡i només a nivell natural!- ¿què en diríem de la saviesa evangèlica?  Aquest estiu com cada estiu un grup d’una trentena llarga hem estudiat i dialogat sobre un llibre de n’ Espinàs titulat “Una vida articulada”, un recull selectiu d’alguns dels seus articles diaris. Una nota que surt amb freqüència és el de la provisionalitat o presentisme amb els quals jo guardo molta afinitat.

                                               Dèiem que saviesa, fe i confiança van sempre juntes: Així es llegeix només encetar el llibre de la Saviesa: “No us feu idees falses de Déu. Cerqueu-lo amb cor sincer. Perquè es deixa trobar dels qui no dubten d’Ell, es manifesta als qui se’n fien”.


    Diumenge XXIII de durant l’any, 8 de setembre de 2013    Barcelona